Llibres

Resenya: Tenrikyo: The Path to Joyousness

Vicente Llibres, Religions

Hui he acabat de llegir un llibre titulat Tenrikyo: The Path to Joyousness. Este llibre tracta de la religió tenrikyo, que fundà Nakayama Miki, coneguda com Oyasama. Segons esta religió Oyasama fon el sanctuari de Deu (a qui se li conix com Tenri-O-no-Mikoto).

La principal ensenyaça del tenrikyo es la yokigurashi, o la vida plena d’alegria, que se cultiva per mig del hinokishin o actes de caritat. En el tenrikyo, el cos humà és un préstam de Deu i devem  netejar el pols que hi ha en els nostres cors (este pols incloc l’odi, la cobea, la taquineria, l’avarícia, l’orgull, la fúria, l’arrogància i el rencor).

Crec que este llibre servix com introducció per a qui no sap res d’esta religió. Comença en una serie de fotografies de les oficines centrals en la ciutat japonesa de Tenri (on la religió té també una universitat molt coneguda en Japó per l’ensenyança de llengües), de diverses activitats del seguidors aixina com d’alguns centres missionals que hi ha en tot el mon.

Després està dividit en quatre parts que son: les ensenyances, una breu història de la religió, el Llar Patern i la missió.

Com apèndix apareix una descripció de l’orige del mon (molt important per als seguidors del tenrikyo, puix en el seu servici se commemora este orige).

De fàcil llectura, crec que és una bona manera d’acostar-se ad esta religió.

Refèrencia bibliogràfica

Tenrikyo Overseas Mission Department (1998) Tenrikyo: The Path to Joyousness, Tenri: Tenri Jihosha..

 

Confucious from the Heart

Vicente Llibres

Este dissabte acabí de llegir un atre llibre. Portava molt de temps sense llegir i, en dos dies, vaig acabar el llibret Confucious from the Heart. Este llibre, enquadernat en roig, me agradà molt perqué parla de l’aplicació de les idees de Confuci a la vida actual. Dividit en sis parts, l’autor, Yu Dan, mos explica la filosofia d’este sabi chinenc per a que siguen fàcils d’entendre. M’agradà especialment el capítul sext, que parla extensament d’una cita de Confuci, que vos escric ací:

Quan tenia 15 anys, vaig posar el meu cor en l’aprenentage; als 30, estava fermament establet; als 40 no tenia més dubtes; als 50 sabia el designi del Cel; als 60 estava dispost a escoltar-ho; als 70 podia seguir el que el meu cor m’indicava sense transgredir lo que és correcte.

Espere que vos agrade la llectura.