Resenya: Tenrikyo: The Path to Joyousness

Hui he acabat de llegir un llibre titulat Tenrikyo: The Path to Joyousness. Este llibre tracta de la religió tenrikyo, que fundà Nakayama Miki, coneguda com Oyasama. Segons esta religió Oyasama fon el sanctuari de Deu (a qui se li conix com Tenri-O-no-Mikoto).

La principal ensenyaça del tenrikyo es la yokigurashi, o la vida plena d’alegria, que se cultiva per mig del hinokishin o actes de caritat. En el tenrikyo, el cos humà és un préstam de Deu i devem  netejar el pols que hi ha en els nostres cors (este pols incloc l’odi, la cobea, la taquineria, l’avarícia, l’orgull, la fúria, l’arrogància i el rencor).

Crec que este llibre servix com introducció per a qui no sap res d’esta religió. Comença en una serie de fotografies de les oficines centrals en la ciutat japonesa de Tenri (on la religió té també una universitat molt coneguda en Japó per l’ensenyança de llengües), de diverses activitats del seguidors aixina com d’alguns centres missionals que hi ha en tot el mon.

Després està dividit en quatre parts que son: les ensenyances, una breu història de la religió, el Llar Patern i la missió.

Com apèndix apareix una descripció de l’orige del mon (molt important per als seguidors del tenrikyo, puix en el seu servici se commemora este orige).

De fàcil llectura, crec que és una bona manera d’acostar-se ad esta religió.

Refèrencia bibliogràfica

Tenrikyo Overseas Mission Department (1998) Tenrikyo: The Path to Joyousness, Tenri: Tenri Jihosha..

 

Cheondogyo

Hui vos volia parlar d’un religió coreana que no és molt coneguda pero que és la primera religió en Corea del Nort: el cheondoisme. Vaig saber d’ella per internet i vaig ficar tant interessat que he comprar este llibret que veu ací a la dreta, que explica un poquet la història i la teologia d’esta religió.

Esta religió naixqué en el sigle XIX en el nom de Donghak. El seu fundador, Choe Jeu, naixqué en una família aristócrata el 18 de decembre de 1824 en la vila de Gyeongju, l’anitga capital del regne de Silla. Orfe als 16 anys, tingué una vida errant fins instalar-se en 1854 en Ulsan. Pergué sa casa en 1858 i retornà a la casa paterna en 1859. Passava el temps resant i meditant, preocupat per la situació de Corea (en desordens públics, en l’introducció del cristianisme i el domini d’Àsia per part de Occident), lo que li fea pensar que Deu estava en els europeus..

El 25 de maig de 1860 tingué sa primera revelació en el pabelló de Yongdam: un encontre directe en »Sangje» (Senyor del Cel), durant el qual rebrà un talismà, el »Yeongju».

Passà tres anys fent proselitisme de la seua doctrina, que nominà «Donghak» («coneiximent oriental») per oposició al cristianisme o «seohak» (coneiximent occidental»). Bàsicament, era una combinació de neo-confucianisme i chamanisme coreà, pero agarrà del cristianisme el monoteisme i el principi d’igualtat.

Acusat de ser catòlic, tingué que refugiar-se en la província de Jeolla entre juny de 1861 i març de 1862, fundant la primera comunitat donghak en decembre de 1862, governada en 1862 líders.

La popularitat del seu moviment contribuí a les revoltes de llauradors en Gyeongsang en 1862 i fon arrestat el 10 de decembre de 1863 per sedició i heregia. Jujat el 5 d’abril de 1864, fon decapitat el 15 d’abril d’eixe any.

Esta religió es coneguda en Corea per la revolució llauradora Donghak de 1894, que inicià el domini japonés en Corea (l’emperador de Corea, demanà ajuda a China, la qual envià soldats incomplint un pacte en els japonesos, lo que supongué la conquista japonesa de Corea).

El tercer patriarca de la religió, Son Byeong-hui, canvià el seu nom pel de cheondoisme i eliminà el talismà, convertint este moviment en una religió moderna.

Els objectius del cheondoisme son quatre:

– recolzar a la nació i al poble.

– difondre la veritat pel món.

– lliberar a la humanitat del sofriment.

– construir un paraís en la terra.

Actualment, conta en uns 4 millons de seguidors en la península de Corea, sent la religió nativa en més seguidors.